CUA DE CAVALL

Nom científic: Equisetum arvense

Part utilitzada: parts aèries seques

Principis actius: Àcid silícic, saponinas, flavonoides

Acció farmacològica

Ús intern
- Astringent (agent que produeix constricció de les parets cel·lulars i ajuda a controlar la descàrrega innecessària)
- Diurètic
- Remineralizant en amanides

Ús extern
- Vulnerari
- Banys i rentats, astringent, antisèptic

Indicacions

Via interna- Hemorràgies, vòmits de sang, afeccions renals i vesicals. Afeccions dels ronyons o la bufeta (diurètic d'ús perllongat).

- Càlculs, banys de seient calents bevent una infusió calenta a petits glops, cal retenir l'orina tot el que es pugui per expel·lir-la finalment amb pressió.

- Incontinència i enuresis donar 1-2 tasses durant el dia amb hipèric.

- Si a partir de certa edat beguéssim un got de cua de cavall, desapareixerien els dolors a causa del reuma, la gota i les neuràlgies.

Via externa
- Erupcions cutànies acompanyades de picors es guareixen amb rentats i compreses d'infusió; també per a peus nafrats, càries òssies, úlceres canceroses (planta fresca). Úlceres canceroses i càries òssies (lava, dissol, crema tot el dolent)

- Suor en els peus, tintura de cua de cavall fer un pediluvi. De bon matí abans d'esmorzar prendre infusió de la mateixa flor.

- Aquesta barregen també per fer rentats en casos d'angines, estomatitis, genives sagnants, gingivitis…

- Una de les millors plantes per als pulmons, gràcies a l'àcid salícilic.