Preparació dels remeis amb plantes

En la preparació casolana de remeis a base de plantes podem començar de la forma més senzilla i quotidiana de les infusions, passant per preparar una extracció alcohòlica o el.laborar un emplastre cicatritzant i vulnerari. Tenim la possibilitat de conèixer els usos més habituals dels diferents remeis, per poder-lo utilitzar en les dolències més habituals. 

Més avall anirem explicant les diferentes preparacions que podem fer amb les plantes.

Tisanes

És un recurs  fàcil i ràpid, amb un clar efecte curatiu. Podem utilizar la planta fresca o seca. Hi ha dos tipus de tisanes:

Infusions

Les farem quan utilitzem les parts fràgils de la planta, fulles, gemmes o flors.

En una tassa, poses una cullerada de les plantes escollides. A part, poses aigua al foc i quan comenci a bullir, omples la tassa. Ho barreges, es cobreix amb una tapa o un paper i es deixa que infusioni 15 minuts. Per últim és filtra i ja està llesta per prendre.

Infusió de poliol, de camamilla, de malva i plantatge, de caléndula, de saûc i orenga, de maria lluîsa…

Deccocions

A vegades necessitem un mètode més fort per extreure les propietats de les parts més dures de les plantes, com les tiges, escorces, arrels o baies.

Es posa una cullerada per 250ml d’aigua, es posa al foc i quan bulli, baixarem el foc i ho deixarem 15 minuts reposant, amb tapa perquè no es volatilitzin els olis essencials. Després es filtra i ja tenim la decocció llesta.

Decocció de té de roca, inflorescència de achillea, farigola i romaní...

Vins medicinals

Són preparats de sabor agradable i aromàtic. Utilitzarem una part de planta per cada 20 de vi. Es conserven en ampolles fosques, tapades amb taps de suro o tancades al buit.

Per preparar-los agafarem un recipient de vidre de boca ampla, posarem la quantitat indicada de planta. Es posa un decilitre, es barreja i es deixa reposar unes hores, fins que les plantes s’impregnin del líquid. Seguidament, posarem un altre decilitre, barregem i fem el mateix procés. Després posarem la resta de vi. Es deixarà reposar una semana, ben tancat. I cada dia caldrà barrejar el líquid. Després és filtrarà i es guardarà en ampolles.

Podem preparar bons vins aperitius i digestius. Es prendren a cullaradetes, sense superar la dosi prescrita.

Vi de flors de saüc o baies, vi digestiu amb plantes carminatives, orenga, sàlvia, calèndula...

Tintures

El.laborades a partir de la maceració de la planta o altres vegetals en un disolvent. Generalment utilitzem alcohol etílic, aigua o glicerina. Són els preparats que tenen més concentració de principis actius. En l'apartata "Pots i potinguetes" expliquem amb més detall els usos i l'el.laboració de les tintures.
Elaboració d'una tintura

Aplicacions externes

Les possibilitats en aplicacions superficials són infinites. Molt recomanables alhora d’alleugerir o sanar lesions a la pell.

Podem posar el preparat amb un bastonet o una mica de cotó fluix i aplicar-la en la zona afectada, deixant que actuï uns segons. Es pot repetir el procés vaires vegades al dia.

Colutoris i gàrgares

S’utilitzen colutoris preparats amb olis essencials, solucions glicerinades, alcohòliques o aquoses. Tambè tisanes el.laborades en funció de les propietats de la planta i les característiques de la dolencia. Especialment indicats per afeccions de la cavitat bucal.

Colutoris

Es prepara el colutori seguint la recepta. Se enjuaga la boca amb una petita quantitat del líquid, procurant que estigui en contacte amb la zona afectada i inclinant el cap si és necessari.  Passats un parell de minuts, escupir el líquid i repetir el procés.

Gàrgares

Es prepara el colutori i es posa a la boca una petita quantitat, tirant el cap enrera perquè el colutori vagi a parar al final de la boca, es fan gàrgares per remoure el líquid. Després d’uns segons, s’escup el líquid i es repeteix el procés.

Compreses

És una forma d’aplicació local amb una grassa o amb cotó impregnats del preparat.  Cada compresa tindrà un efecte específic, demulcent, refrescant, calmant, descongestiva o emolent. Es poden aplicar calentes o fredes segons la dolencia a tractar. La solución que es prepara és anàloga a les infusions i decoccions. S’aplica sobre la part afectada i es deixa actuar durant uns minuts i és repeteix l’operació. Per aconseguir bons resultats, la duració de la cura ha de ser de 15 minuts.

Emplastres

Són una variant de les compreses, a diferencia d’aquestes, són sempre curatives. D’aplicació externa, format per un líquid i argila. S’utilitza extenent la pasta entre dues gases o dins una tela molt fina i s’aplica sobre la pell. 

Emplastres amb verbena, romaní, argila...

Mascaretes facials

Es poden prepara de moltes maneres. Sòn per tractament facials; depuratius o detoxificants.

La forma més tradicional d’el.laborar-les és posant dues cullerades d’argila (també podem barrejar-hi  plantes), i anar afegint aigua fins a formar una pasta. S’aplica sobre el rostre evitant el contorn dels ulls. Dixant que actuî durant 20 minuts.

Mascaretes pel cabell

S’el.laboraran en funció del tipus de cabell i el problema que volguem solucionar. El mètode és igual al de les mascaretes facial només canvien els ingredients.  S’apliquen fent un suau massatge sobre el cabell i el cuir cabellut. Deixant que actuî el temps que faci falta.

Mascaretes d'olis vegetals o infusions d'herbes...

Banys de vapor o bafs

Per prepara la pell per absorbir al màxim les propietats de la mascareta podem fer-nos un bany de vapor per dilatar els poros i activar la circulació superficial amb el calor. Utilitzarem les mateixes herbes que per la mascareta. Sino aquí us deixo algunes recomanacions; les flors de caléndula, les flors de malva o flors de camamilla. 

Posarem en un litre d’aigua bullint quatre cullerades de la planta, ho remenarem i és deixa en infusió durant 15 minuts. Després exposem el rostre al vapor a uns 30 centímetres, cubrint el cap amb una tovallola. El temps recomanable són 15 minuts.

Inhalacions

Aquí també aprofitem les propietats de l’aigua calenta per extreure els principis actius de les plantes. Gràcies a aquest mètode es dilueixen en l’aire, és respiren i entren fins a les vies respiratòries. Utilitzarem plantes riques en olis essencials amb propietats balsàmiques i deseinfectants.

Posarem dos cullerades de la planta per mig litre d’aigua bullint, es remou i deixarem que vagi bullint mentre baixarem el foc. S’exposa el rostre a la color, tapat amb una tovallola. Un cop en posición es respira per la boca i pel nas. Així durant 10 minuts. L’aplicació pot repetir-se varies vegades al dia. Si cal abans d’anar a dormir.

Inhalacions de saûc per l’asma i la tos, menta, farigola, orenga...

Banys terapèutics

Es fonamenten en la capacitat de la pell de tot el cos per absorbir els principis actius dissolts en l’aigua calenta. Depenent de les propietats de la planta els banys poden ser estimulants, relaxants, suavitzants, descongestius…

Prepararem una infusió o una decocció de les plantes escollides. Normalment són entre 300 i 400 g per cinc litres d’aigua. Igual que en les preparacions anterior ho deixarem infusionar durant 15 minuts abans de posar-ho a la banyera.  En cap cas l’aigua de la banyera pot superar el 32ºC. La duració del bany sol ser d’uns 20 minuts. Aprofitarem per relaxar-nos i disfrutar d’un momento per nosaltres.

Maniluvi i pediluvi

Com el seu nom diu són els banys de mans i peus. Aquestes parts del cos estan vascularitzades i per tant, són capaces d’absorbir, de forma directa i natural, les substàncies medicinals dissoltes en l’aigua calenta.

Calentarem 5 litres d’aigua i quan bulli posarem 10 cullerades de la planta. Ho deixarem reposar en infusió 15 minuts, desprès ho filtrarem. El preparat ens dura una semana, epr això millor utilizar aigua envasada que no conté tanta cal. Si en bullir el líquid és redueix, podem afegir-hi un got d’aigua.

Ho aplicarem durant una setmana, un bany al matí i un a la nit. Els banys duraran 10 minuts. És necessari calentar cada vegada l’aigua, sense que bulli.

Xarop dent de lleó

Aquesta planta és fresca durant tot l'any, i a cada estació podem utilitzar alguna de les seves parts, ja que tota la planta és medicinals. Aquí us ensenyaré a preparar un xarop amb propietats aperitives, protector hepàtic, ric un vitamina C i minerals, diurética i laxant.

ELABORACIÓ
S'agafem unes vint flors i es posen a bullir a foc lent en un litre d'aigua. Quan comenci a bullir, es deixa uns segons i es retida del foc. Ho deixarem tapat i que reposi durant tota la nit; al dia següent filtrem la decocció i exprimen bé les flors.
Afegim un quilo de sucre moreno i mtja llimona tallada en rotllanes. Es posa al foc, ha de quedar com una mel.

S'ha de dir que als malalts del ronyó no els senta molt bé l'ácid de la mel d'abella, però si que es recomenable consumir xarop de dent de lleó.

CAPS D'ASE

Lavandula stoechas L.

Sinonimia cast., cantuesa, cantuerca, tomillo borriquero, cat., caps d'ase, cabeçuda, timosa. timó mascle, romanill mascle, botja de Sant Joan.

Descripció: forma una mata llenyosa que pot arribar a fer 1 m d'alçada, amb les branques de la nova primavera amb moltes fulles, d'un color verd-blanquinós. Les flors es recullen en un ramet terminal, de quatre cares. Tota ella despren un aroma similar al de la lavanda.

Floració, a partir del mes de març.

Hàbitat, solells pedregosos, de la gran part de la Península Ibèrica, fins a més de 1.000 m d'altitud.

Virtuds i usos, són similars als de la lavanda. És una planta que des de sempre havia estat a la farmaciola natural de les cases. Utilitzada principalment com a antisèptic general, en l'aparició de malalties infectivocontagioses, infeccions genèriques o infeccions inespecífiques, tant en persones com en animals.

Un dels preparats més utilitzats antigament era l'aerosol, la part aèria o tija florida de la planta es feia bullir en aigua o es posava sobre brasa viva, i la persona o animal inspiraven aquell vapor o fum aromàtic.
Era motl utilitzat per a frenar els refredats ja que provoca una notòria descongestió nasofaringea i brancopulmunar,  o amb finalitat profilàctica per prevenir la pneumonia.

De manera habitual també s'ha usat per tal de combatre afeccions musculars, preferentment, les contusions, els dolors articulars, els dolors musculars. A partir de la part aèria o la tija es preparen tintures alcohòliques (maceració de la planta en alcohol de 96º).

RECEPTES NATURALS

Podem elaborar un alcohol de lavanda, espígol, caps d'ase que podrem utilitzar com a ambientador o per a fer inhalacions, posant-ne en un mocador, o unes gotes en el coixí abans d'anar a dormir. Ens ajudarà a calmar els nervis i a combatre els símptomes del refredat.
 
Ho farem a una proporció 1:5, és a dir, per una part de flors de lavanda posarem cinc parts d'alcohol de 96º. Ho deixem macerar dins de casa, durant deu dies, ho filtrem i ho guardem ben tapat. 

Ingredients

• 100ml alcohol de 96º
• 20 g de flors de lavanda seques
• 25 gotes oli essencial de lavanda

Oli d'hipèric

L'hipèric, herba de Sant Joan, herba del cop, pericó... té molts noms i arreu l'anomenan d'una forma diferent. Ens anuncia el solstici d'estiu i és en aquesta època que l'hem de recol.lectar. Fa una inflorescència amb petites flors grogues de cinc pètals. A part d'ajudar-nos a fer el millor oli vulnerari que tenim pels nostes boscos. S'ha demostrar el seu ús per via interna en el tractament de la depresió.

Elaboració: omplirem un pot de vidre amb les flors d'hipèric trossejades, després les recobrirem d'oli d'oliva suau. Ho deixarem a sol i serena 40 dies. Veurem com el nostre oli va agafant un to vermellós degut un dels seus principis actius. Remenar el preparat de tant en tant. Passat aquest temps, el filtrarem i el guardarem en un recipient opac i ben tancada. Ens durarà un any.

Propietats:  També és analgèsic i cicatritzant. L'utilitzarem per ferides, cops, mals d'esquena o dolors musculars, com a regenerador cutani en cremades. En cosmètica és molt bo per a fer cremes regeneradors o bàlsams post-solars.

Contraindicacions
L'hipericina en contacte amb la llum solar pot causar fotosensibilització, petites lesions cutànies. Per això si utilitzem aquesta planta tant en ús intern com extern, no exposar la pell a la llum solar.

Oli de calèndula

La calèndula és una planta molt fàcil de cultivar en els nostres jardins. Si no és atacada per oïdi, pot expandir-se i anar renovant les seves flors durant tot l'any. Un cop la flor s'asseca ens dóna les llavors, que podrem aprofitar per regalar-les o per plantar-les en un altre lloc. 

Antigament, tant els grecs com els hindús, tenien molt present aquesta flor per decorar les seves festes i formaven guirnaldes amb elles, que sovint recorden als raigs de sol.

Fent un oli macerat podrem hidratar i nodrir tot tipus de pell, en especial les pells sensibles, atòpiques o irritades. Podem utilitzar diferents olis vegetals, jo us recomano utilitzar l'oli d'ametlles per reforçar les propietats humectants i antioxidants del preparat.

Passos a seguir en l'elaboració de l'oli

1. Agafar 200gr de flors seques / 80gr flors fresques i posar-les a macerar en un litre d'oli d'ametlles, de sèsam o d'oliva.
2. Deixar-ho un cicle lunar a sol i serena, en un lloc del jardí on no hi toqui el sol directe durant tot el dia.
3. Passat aquest temps, filtrar-lo i guardar-lo en ampolles de vidre fosques, per guarir millor les seves propietats.

Propietats

El resultat és un oli antiinflamatori, suavitzant, cicatritzant, antisèptic i antifúngic. 

Indicat en inflamacions de les venes, úlceres varicoses, mals de panxa, ferides, cremades, fongs als peus i micosi vaginal.

Herba de Sant joan

Sinonimia cast., Hierba de Sant Juan, Hiperico, Pericó; cat., hipèric, herba de Sant Joan, herba del cop, pericó... 

Floreix, ens anuncia el solstici d'estiu i és en aquesta època que l'hem de recol.lectar. 

Descripció, Fa una inflorescència amb petites flors grogues de cinc pètals. A part d'ajudar-nos a fer el millor oli vulnerari que tenim pels nostes boscos. S'ha demostrar el seu ús per via interna en el tractament de la depresió.


Virtuds i usos, es coneix que amb les seves flors podem prepara un bon oli macerat amb propietats vulneràries, analgèsiques i cicatritzants. Indicat en ferides, cops, mals d'esquena o dolors musculars, i com a regenerador cutani en cremades.

RECEPTES NATURALS

Elaboració d'un oli mecerat amb flors d'hipèric

Omplirem un pot de vidre amb les flors d'hipèric trossejades, després les recobrirem d'oli d'oliva suau. Ho deixarem a sol i serena 28 dies. Veurem com el nostre oli va agafant un to vermellós degut un dels seus principis actius. Remenar el preparat de tant en tant. Passat aquest temps, el filtrarem i el guardarem en un recipient opac i ben tancada. Ens durarà un any.

 

Elaboració d'un ungüent vulnerari i cicatritzant

• 50 g oli d'hipèric
• 5 g cera d'abelles
• 1'5 ml oli essencial de lavanda, arbre del té i sàlvia

Oli d'hipèric amb cera vegetal, escalfant-se al bany maria

Preparació d'olis macerats

També anomenats oleolats, s'obtenen a partir de l'extracció dels principis actius de les plantes riques en principis liposolubles, que es sumen a les propietats de l'oli.

S'obté fent una maceració en oli vegetal. Posarem la planta en un pot de vidre i la recobrirem tota, és important aquest pas perquè ens poden sortir floridures i deixem alguna part a la superfície. Posarem entre 100-300 grams per litre d'oli i ho deixarem reposar entre 21 i 28 dies.

Podem elaborar molts i diferents olis macerats, és bo anar-lo remenant cada dia. Si macerem parts de la planta que són fulles, com el romaní, és millor deixar-ho dins de casa, al rebost o en algun armari. En canvi, les maceracions amb calèndula, orenga, camamilla, hipèric és millor fer-les a l'exterior.

Un cop passat el temps de maceració, filtrarem l'oli, i el guardarem en un recipient opac. Posarem la data de preparació i el tipus de maceració. Hi ha olis que s'oxiden fàcilment, és bo posar-hi unes gotes de vitamina E, ens farà d'antioxidant.

Hi ha molts olis a utilitzar; si volem que no penetri gaire en la pell utilitzarem un oli d'oliva, de coco, en canvi, si necessitem un oli més lleuger escollirem l'oli d'ametlles, de llavor de raîm, de sèsam...