DENT DE LLEÓ

Nom científics: Taraxacum officinalis
Nom en castellà: Diente de león - Taraxacón
Nom en català: Pixallits - Lletsó - Amargon

Fulles tendres de dent de lleó

Parts utilitzades: Fulles, flors i arrels abans de la floració (abril-maig)

Principis actius
Conté taraxacinas i pujol, que estimulen el metabolisme cel·lular hepàtic, i un sucre, levulosa que els diabètics assimilen fàcilment. Vitamina A, complexos B, C i I, així com calci, ferro i potassi.

Acció farmacològica
Planta fresca
- Purificadora de la sang, depurativa de l'estómac i aperitivas

Arrel
- Purificante de la sang
- Digestiva
- Diurètica

Flors
- Curativas i reconstituents

Indicacions
- Persones propenses a afeccions de fetge o de vesícula, reumatisme, anèmia i diabetis resulten beneficiades amb un tractament estacional de 4-6 setmanes amb dent de lleó
- Flatulències, dispèpsia i trastorns secreció vesicula.
- Hepatitis crònica (5 o 6 flors recentment agafats)
- Gota i reuma per la seva acció depurativa
- Per a l'acne amb ortiga

Administració
Fulles:  4-10 g en infusió, 2-3 cops al dia. En tintura 2-5ml, 2-3 cops a dia. Suc fresc de les fulles 5-10 ml tres cops al dia.

Arrels amb sumitats aèries: Una cullerada sopera per tassa d'infusió, en decocció 3-4 g per tassa. En tintura 10-15 gotes tres cops al dia.

Contraindicacions
Obstrucció dels conductes biliars. En cas de litiàsis biliar consultar al metge.